dilluns, 27 de juny del 2011

Cadaqués

Cucurucuc té una filla preciosa que s’ha perdut
El vent se l’ha endut mar enfora
Tot el poble la plora i ell es pregunta
Per què a mi? Però que he fet jo per perdre aquest tresor...

Cucurucuc es fa vell però no es mou d’allà on és
Des d’aquí veig l’horitzó per si ella aparegués
Si bufa tramuntana almenys sento Cap de Creus
I així tampoc estic tan lluny de...

Cadaqués...
Així no estic tan lluny de Cadaqués
Em poden treure el son,
L’amor, l’honor i el tron
M’ho poden treure tot menys
Cadaqués... Cadaqués...

El meu avi Ramon, pintant en ple mes d’agost
Nenes nues a la punta, pits i culs d’un altre món  
Vestrussos i drogats que han quedat fossilitzats
Nits que segresten dies amb llistó i somnis de gat

Putrefactes xuxumets que s’amaguen quan fa vent
Passen tardes al Marítim, diuen jo no tinc calers.
Mafiosos amargats, famosillos que obren bars
Vagos que rategen en orgies de rics esgallimpats

Em poden dir que he mort
Que el meu somni ja s’ha fos
Que el llagut se’l menja el foc
M’ho poden treure tot menys...
Cadaqués...
M’ho poden treure tot menys...
Cadaqués...
Em poden treure el son,
L’amor, l’honor i el tron
M’ho poden treure tot...

Cucurucuc parla amb Messina i Sa Freu
Sa meu filla ja no tornarà, no cal que m’ho amagueu
Quan surt la lluna tota roja és ella que em mira
Pare no et preocupes, jo estic bé. I tu no t’allunyis mai de...
Cadaqués...  de Cadaqués...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada